Moció en defensa del català com a llengua preferent a les
administracions
ANTECEDENTS

El català és la llengua pròpia de Catalunya, a més de ser una de les 3
llengües oficials de Catalunya, i com a tal ha de ser la llengua d’ús
preferent.
Tal i com s'evidencia en la vida quotidiana a casa nostra, l'ús de la
llengua catalana no provoca cap tipus de confrontació social, ans el
contrari, és una eina més de convivència a la societat catalana i un
instrument de cohesió social del país. La llengua catalana i
castellana han conviscut i conviuen amb normalitat, no hi ha
discriminació de cap mena per part de les administracions.
La nostra llengua i la nostra cultura són part de la nostra identitat
com a país, i l’objectiu de tot partit polític que creu en aquest país
i ens els seus elements diferencials, com són la llengua i la cultura,
ha de ser defensar amb fermesa els drets que tenim com a nació.
Defensar la llengua catalana ha de ser un objectiu inherent a tot
projecte polític que cregui en aquest país.
Hem de treballar per defensar la nostra llengua, llengua que és encara
ara minoritària, i que com a llengua minoritària hem de centrar
esforços en preservarla i potenciar el seu ús, perquè a més, en la
diversitat lingüística radica la riquesa.
Cal treballar per mantenir la immersió lingüística, com a garantia que
els alumnes acabin l’ensenyament obligatori coneixent les dues
llengües, i perquè del contrari es posaria en perill la cohesió futura
del nostre país. Tots els estudis indiquen que tots els alumnes de
Catalunya tenen els mateixos nivells de coneixement del castellà que
els alumnes del conjunt de l’Estat espanyol.
EXPOSICIÓ DE MOTIUS
Atès els constants atacs que està patint la nostra llengua, ja sigui
des de tribunals o d’alguns partits polítics, tot presentant recursos
contra els reglaments d’ús del català a diferents administracions
locals.
Atès que, recentment amb la sentència del Tribunal Constitucional
contra l’Estatut de Catalunya aprovat pel poble de Catalunya, i ara,
amb un auto del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que suspèn
de manera cautelar set articles del reglament municipal de
l’ajuntament de Barcelona, i també del reglament de la Diputació de
Lleida, per l’ús del català, en concret aquells que fa referència al
català com a llengua d’ús preferent.
Atès que una llengua que és pròpia ha de poder ser llengua preferent
de les administracions públiques.
Atès que la sentència del Tribunal Constitucional pot ser objecte
d’interpretacions possibles pel que fa a la qüestió de la llengua
Atès que es tracta d’un auto cautelar del TSJC i que, per tant, falta
el pronunciament sobre el fons i que la suspensió cautelar no està
prou justificada.
En relació als antecedents exposats els sotasignants proposem al ple
l’adopció dels següents
ACORDS
Primer. Mostrar el rebuig de l’Ajuntament de Granollers a l’auto de
suspensió cautelar dictada pel TSJC i que suspèn de manera cautelar
set articles del reglament municipal de l’ajuntament de Barcelona i el
de la Diputació de Lleida per l’ús del català, en concret aquells que
fa referència al català com a llengua d’ús preferent.
Segon. Donar suport a les administracions locals que disposen de
reglaments vigents per a l’ús de la llengua catalana on el català és
llengua preferent, com és el cas de l’Ajuntament de Granollers, i
esperonar a la resta a aprovarne.
Tercert. Instar al TSJC que anul·li la suspensió, per tal que la
llengua catalana, com a llengua pròpia del nostre país, segueixi sent
llengua preferent de les administracions.
Quart. Demanar al Govern de la Generalitat, i al seu president, que
defensin amb fermesa la llengua catalana davant dels constants atacs
que està rebent
Cinquè. Mostrar novament el rebuig de l’ajuntament de Granollers a la
sentència del Tribunal Constitucional contra l’Estatut de Catalunya
Sisè. Comunicar l’adopció d’aquests acords al Parlament de Catalunya,
al Govern de la Generalitat, al Tribunal Superior de Justícia de
Catalunya, a l’Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) i a
la Federació de Municipis de Catalunya (FMC).
Granollers, 30 de novembre de 2010
Isabel Alcalde Pius Canals
Grup Municipal d’ERC Grup Municipal de Convergència i Unió