Resolució del Conseller de Política Territorial i Obres Públiques
de 13 de gener de 1999 (DOGC núm. 2819 de 3/02/1999)
«Aprovar definitivament la modificació de l’article 225 de les Normes
urbanístiques del PGM per a la
regulació de la implantació de l’ús d’habitatge en planta baixa, de
Barcelona, promoguda i tramesa per l’Ajuntament, incorporant d’ofici
les prescripcions següents:
a) Mantenir que l’ús d’habitage en planta baixa continua limitat a la
part d’aquesta delimitada entre
l’alineació a vial i el límit de la profunditat edificable resultant.
b) Vincular l’ús d’habitatge en la planta entresolat a l’alliberament
de l’ocupació del pati d’illa i garantir el manteniment com a espai no
ocupable la reculada de 3 m. a façana pròpia d’aquesta part de
l’edificació.
c) Determinar que en cap cas l’admissió d’habitatge resultant dels
precedents aprtats no suposarà
increment de la densitat pròpia de la zona corresponent.»
Redacció proposada
1. La planta baixa es defineix per als diferents tipus d’ordenació de
l’edificació segons les normes
següents:
a) Al tipus d’ordenació segons alineació de vial, la planta baixa per
a cada parcel·la és aquella el
paviment de la qual està situat entre 0,60 m per damunt i 0,60 m per
sota de la rasant del vial en
els punts de major i menor cota, respectivament que corresponen a la
parcel·la.
En els casos en què a conseqüencia del pendent existeixi més d’una
planta que se situï dins
dels límits establerts al paràgraf anterior, s’entendrà per planta
baixa per a cada tram de frontal
de parcel·la la de la posició inferior.
En els casos de parcel·les amb frontal a dos vials oposats, es
referirà la cota de planta baixa a
cada front, com si es tractés de parcel·les diferents la profunditat
de les quals assoleixi el punt
mitjà de l’illa.
b) Al tipus d’ordenació d’edificació aïllada, té la consideracio de
planta baixa aquella planta o part
d’aquesta situada damunt del soterrani real o possible.
c) Als altres tipus d’ordenació de l’edificació la planta baixa serà
determinada al corresponent pla
o estudi de detall en relació amb el soterrani i a la cota de
referència de planta baixa tal com es
defineix a l’article 261 d’aquestes Normes.
2. L’alçada lliure mínima de la planta baixa serà la següent:
Tipus d’ordenació Altra referència Alçada
Edific. segons alineacions de vial 3,70
Edificació aïllada planta baixa oberta 3,00
planta baixa tancada 2,50
Altres tipus d’ordenació 2,75
209
Al tipus d’ordenació segons alineacions de vial, l’alçada mínima de
sostre de la planta baixa pel que
fa a la cota de referència de l’alçada reguladora serà de quatre
metres per a amplades de vial de 20
metres o més , i de 3,70 metres per a amplades menors de 20 metres.
3. No es permet el desdoblament de la planta baixa amb dues plantes
segons la modalitat de semisoterrani i entresol.
4. Al tipus d’ordenació segons alineacions de vial, es permeten els
entresolats en planta baixa quan
formin unitat física i funcional amb el local ubicat a l’esmentada
planta i no tinguin accés independent
des de l’exterior, i s’hauran de complir les condicions següents:
a) Els entresolats s’han de separar un mínim de 3 metres de la façana
de l’edifici.
b) L’alçada lliure mínima, per sota i per sobre serà de 2,50 metres;
això no obstant, si la part
superior es destina a dipòsit de materials, l’alçada mínima es redueix
en l’esmentada part a 2,10
metres. No es permet la seva construcció quan no es puguin assolir
aquestes alçades.
c) L’entresolat no podrà prolongarse i ocupar l’espai lliure interior
d’illa. No es permeten els entresolats en els passatges.
d) La construcció dels entresolats no ha d’implicar distorsió en la
composició estètica de la façana
de l’edifici.
Les solucions de reculada de la planta baixa per efecte de la
construcció d’entresolats, s’han de
regir per aquestes Normes pel que fa a les reculades de l’edificació.
Els ajuntaments respectius
podran limitar o si és el cas prohibir aquesta solució als àmbits
determinats que constitueixen
un context històric o tradicional.
e) Els entresolats no constitueixen superfície de sostre edificable
independent de la planta baixa i
no són atribuïbles al còmput de l’edificabilitat que pugui ser
ordenada mitjantçant estudis de
detall.
5. Al tipus d’ordenació d’edificació aïllada no es permeten les
plantes d’entresolat.
6. Als altres tipus d’ordenació les plantes entresolat es podran
admetre quan aixó ho determini,
expressament, el pla especial o estudi de detall, i en aquests casos
la seva superfície s’ha d’incloure al
còmput d’edificabilitat.
7. Al tipus d’ordenació segons alineacions de vial s’estableixen les
següents condicions per a
l’admissió d’habitatges a planta baixa:
a) No ha de suposar increment de la densitat d’habitages admesa en la
parcel·la per raó de
la qualificació de zona corresponent, segons la normativa vigent.
b) Quan alguna estànciamenjador o dormitori tingui façana a l’espai
lliure interior d’illa, la
part d’aquest espai corresponent a la parcel·la, haurà de drestar
sense edificar en planta
baixa en tota la seva superfìcie. Aquesta superfície, però, es
computarà com a construïda
a efectes del càlcul de la densitat d’habitatges.
c) Aquest espai, en front de les estàncies menjador o sales, tindrà
una fondària mínima de 6
metres i una amplada mínima de 4,5 metres.
8. La construcció d’entresolats en els habitatges de planta baixa
haurà d’acomplir totes les
condicions d’aquest i a més les següents:
a) La superfíce mínima en planta baixa de cada habitatge, sense
considerar l’entresolat, serà de 36 m2 útils.
b) No es permet la ventilació de les dependències que sigui obligatori
compartimentar,
únicament a través del doble espai de la planta baixa produït per la
reculada de l’entresolat.
c) En tot cas, l’alçada lliure mínima de l’entresolat serà de 2,50
metres.